LA GUERRA CIVIL CATALANA (1462-1472)

 

LA GUERRA CIVIL CATALANA (1462-1472)

En la guerra civil catalana del segle XV s'hi barregen moltes revoltes, algunes de les quals anticipen les germanies contra reis autoritaris i absents i fins i tot -sense cap exageració- la Revolució Francesa. Vegem algunes de les parts en conflicte:

REMENCES: Tenen un estatus jurídic disminuït derivat de necessitats medievals seculars i reivindiquen igualtat. Són pagesos, alguns d'ells pobres i d'altres de rics i il·lustrats com Francesc de Verntallat. Aspiren a la igualtat jurídica i tenen un sindicat organitzat i autoritzat pel rei, que els hi promet que acceptarà les seves reivindicacions. Són una minoria a Catalunya, però al rei li va bé tenir-los de cara, quan té de cul les oligarquies institucionals catalanes.
LA BIGA (ELITS INSTITUCIONALS): Són sobretot nobles, terratinents i elits mercantils de les grans ciutats, que controlen les institucions. Defensores dels Usatges i de les Constitucions catalanes, no se senten representades per la monarquia, a qui consideren autoritària, infractora de la llei i poc alineada amb els seus interessos, per ser procastellana, distant i inoperant (estem parlant de Joan II de Trastàmara).
LA BUSCA: Són classes emergents al segle XIV i XV: mercaders, menestrals i pagesos de remença, que busquen enfrontar-se -amb el suport del rei- a l'oligarquia tradicional d'origen medieval. La Busca la conformen també gent molt rica i il·lustrada.
JOAN II: Molt distret en el seu ampli patrimoni castellà, es dedica a Catalunya a mantenir l'equilibri entre fer concessions als remences o a la Busca, que no les fa, i satisfer els interessos de les elits institucionals, que són els que li paguen el sou, cosa que tampoc no fa.
CARLES DE VIANA: El fill primogènit de Joan II és en qui dipositen totes les seves esperances bona part dels que volen un canvi, bé siguin de la Biga o de la Busca. El maltracte de Carles de Viana per part de Joan II i la seva posterior mort posaran més llenya al foc. Carles de Viana, tot i ser l'hereu legítim, va ser empresonat i va morir com a conseqüència de les males condicions del seu empresonament. A Catalunya se'l volia declarar sant.
L'EXÈRCIT DEL PRINCIPAT: Davant la inoperància del rei, les institucions catalanes acaben per organitzar un exèrcit, comandat pel comte Hug Roger III de Pallars (el darrer comte sobirà català). En el setge de Girona, l'exèrcit del Principat falla a l'hora de capturar l'hereu de Joan II -el futur Ferran el Catòlic-, que només era un nen, i ho fa gràcies a la defensa de pagesos gironins i remences afins a la monarquia.

En la guerra civil catalana passen coses increïbles, com el fet que es teoritza que els drets de la Terra i de la Nació estan per damunt dels drets del Rei (gairebé 300 anys abans de la Revolució Francesa!).

El resultat de la guerra va ser objectivament un desastre per a Catalunya, perquè realment cap dels bàndols no va aconseguir el seu objectiu. Es van continuar respectant el rei i la seva dinastia i es van continuar respectant les lleis i institucions catalanes. Els remences van continuar essent remences. Va ser un desgast a totes bandes, amb moltes morts i sense cap guanyador. A nivell internacional, Catalunya va deixar de ser un referent dins la Corona d'Aragó, cosa que va tenir conseqüències a València, Mallorca i Aragó, que es van desvincular de la dependència cultural que encara tenien del Principat i de Barcelona com a primer referent de la Corona d'Aragó.

Catalunya començaria una època de decadència que passaria per una època de bandolerisme, descontrol i immigració occitana al segle XVII, una pèrdua total de llibertats a principis del XVIII, una tímida recuperació a finals del XVIII i una revolució industrial a finals del XVIII i principis del XIX, en què Catalunya tornaria a ser referent.

És difícil il·lustrar aquest conflicte amb tants matisos amb una sola imatge, però crec que qui millor ho pot representar és Carles de Viana, tant en la seva imatge històrica com en la seva romantitzada en la seva entrada a Barcelona.

Severí Vinyoles