Capitulacions Matrimonials de Barbastre, acorts entre Ramiro el Monjo per al casament de la seua filla Petronila en el comte Ramon Berenguer IV, i la donació del seu regne

 

Capitulacions Matrimonials de Barbastre

L'atre dia parlant en Carles Rallo ixqué la qüestió dels acorts entre Ramiro el Monjo per al casament en diferit de la seua filla Petronila en el comte Ramon Berenguer IV, i la donació del seu regne en tots els honors que el rei aragonés va fer al comte català, i que segons la corrent històrica tradicional, poc discutida, és molt més que un acort matrimonial, és l'acta fundacional de la corona d'Aragó. I també vam poder vore algunes curiositats.

A banda d'algunes còpies posteriors fidels, hi ha almenys dos versions del document, i les dos originals, sembla que una per al rei i un atra per al comte, molts similars encara que no idèntiques. La primera versió, la del rei aragonès comença "Omnibus est manifestum quod ego, Ranimirus, Dei gracia rex Aragonensis, dedi filiam meam Raimundo, comiti Barchinonensi, simul cum omni regni mei honore" que vol dir "És de tots conegut que yo Ramir, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, done la meua filla a Ramon, comte de Barcelona, juntament amb tot l’honor del meu regne."

Crec que queda prou clar que primer li dona la filla i després el regne, i que una cosa no pot ser sense l'atra i per aixó diu "juntament (simul)", encara que és cert que no diu expressament que és en matrimoni, i si no ho fa és perque es tracta d'un acort matrimonial, qualsevol atra interpretació sembla forçada, per a qué li donaria a la chiqueta si no fora per a casar-se en ella?

La segona versió, la del comte català i que per tant es va conservar a l'archiu comtal, diu "Ego Ranimirus, Dei gratia rex Aragonensis, dono tibi Raimundo, Barchinonensium comes et marchio, filiam meam in uxorem, cum tocius regni Aragonensis integritate", que vol dir "Yo, Ramiro, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, vos done a vos, Ramon, comte i marquès de Barcelona, ​​la meua filla en matrimoni, amb tota la integritat del regne d'Aragó".

Per tant, en esta segona versió, la del comte, sí que diu expressament que la donació de la filla és en matrimoni i queda molt clar que per a cumplir l'acort i disposar del seu regne RBIV s'ha de casar en Petronila. I qué hauria passat si després de fer-se en el regne d'Aragó el comte no aplega a casar-se en la filla del rei? No ho podem saber pero sembla clar que per a alguns o per a molts hauria trencat l'acort.

En esta segona versiò també trobem una clàusula mortuoria molt curiosa que diu "si filia mea mortua fuerit prehata, te superstite, donationem prephati regni libere et immutabiliter habeas absque alicuius impedimento post mortem meam." que vol dir "Si la meua filla mor primer, mentre sigueu viu, podreu tenir el domini del regne lliurement i immutablement sense cap impediment després de la meva mort".

Per tant, queda clar que Petronila aplega a morir abans del casament, o després pero abans del comte, i podem deduir que sense descendència, el regne continuava sent de Ramon i podria fer en ell lo que volguera, inclús tornar a casar-se i deixar el regne als fills del segón matrimoni, cosa que no va passar.

Tot va eixir com estaba previst, el comte es va casar en la filla del rei, encara que va haver d'esperar a que la chiqueta tinguera 14 anys, van tindre fills, el comte va morir primer, cosa llògica sent prou més major, i el regne va acabar en mans del primer fill de la parella, assegurant aixina que tant el llinage aragonés com el barceloní es mantenia.