La mort del príncep Joan, fill dels Reis Catòlics, pels pecats del rei Ferran: aragonesisme, anticastellanisme i crítica als observants en la història aragonesa d’Alexandre VI

 

La mort del príncep Joan, fill dels Reis Catòlics, pels pecats del rei Ferran: aragonesisme, anticastellanisme i crítica als observants en la història aragonesa d’Alexandre VI.

Per Maria Toldrà

La prematura i inesperada mort del príncep Joan d’Aragó, fill i hereu dels Reis Catòlics, l’octubre de 1497 a Salamanca, pocs mesos després del seu casament amb Margarida d’Àustria, filla de l’emperador Maximilià, dona peu a l’autor de la història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI a inserir un llarg discurs que reflecteix el ressò obtingut per la notícia a les dues penínsules.

El capítol corresponent s’obre amb un plany retòric en què l’anònim increpa la Mort. Tot seguit es passa a desenvolupar l’argument principal: la mort de Joan és un càstig diví a la política religiosa del seu pare, el rei Ferran, idea que es repeteix en una frase que obre i tanca el discurs («multociens propter peccata parentum filii moriuntur») i que aquí funciona com una premissa particular al costat de la més general «vivit, ergo morietur». El punt de partida, doncs, contrasta radicalment amb el relat oficial de la literatura produïda a l’entorn reial sobre el mateix fet. L’autor de la història acusa Ferran d’apoderar-se de béns eclesiàstics —un retret usual al seu pare Joan II durant la guerra civil, que l’autor aplica a dos dels seus contrincants: el conestable Pere de Portugal i el duc Joan de Lorena— i de donar suport als observants en la reforma dels ordes, per influència de la seva esposa, Isabel de Castella. Tot plegat desemboca en una queixa sobre les conseqüències que la mort de Joan i la política de Ferran tindran en els territoris de la Corona d’Aragó, amb els aragonesos i els catalans novament presentats com a víctimes de les pretensions del monarca i de Castella d’acabar amb les seves llibertats i privilegis —un dels leitmotiv de l’obra—, malgrat la fidelitat demostrada reiteradament per aquells al llarg de la història del casal d’AragóLa prematura i inesperada mort del príncep Joan d’Aragó, fill i hereu dels Reis Catòlics, l’octubre de 1497 a Salamanca, pocs mesos després del seu casament amb Margarida d’Àustria, filla de l’emperador Maximilià, dona peu a l’autor de la història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI a inserir un llarg discurs que reflecteix el ressò obtingut per la notícia a les dues penínsules.

La mort del príncep Joan, fill dels Reis Catòlics (Història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI, 23)

https://mariatoldra.com/2026/03/08/la-mort-del-princep-joan-fill-dels-reis-catolics-historia-aragonesa-del-pontificat-dalexandre-vi-23/?fbclid=IwY2xjawQbpTJleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEeiYZwlRFdy8W__ARSl3acx0mw8HLWBTvw58sWx4jstb-izToWf3E96jZo5WE_aem_Dkypf15p3liwcg-V82hT3A