Paraules del Matarranya (Grup)Efectivament aquí a la Franja oriental d'Aragó parlem català-valencià

2694 visualizaciones 23 mar 2026 NONASP

Hui coneixem Mercedes, una dona del Matarranya que parla català des de sempre, la llengua que ha heretat de sa casa i del seu poble. Mercedes ho té clar: no és “chapurriau”. És català. I dir-ho no és només una qüestió de paraules, sinó de dignitat, identitat i respecte. A través de la seua història parlem de llengua, de territori, de memòria i de resistència. Del que significa créixer parlant català a l’Aragó, de les pressions, dels silencis imposats i també de l’orgull de mantindre viva una llengua que alguns encara volen invisibilitzar. Una conversa necessària per entendre que la llengua no entén de fronteres administratives, però sí de persones que la cuiden i la defensen cada dia.

 Paraules del Matarranya (Grup)

Carlos Rallo Badet ·

Efectivament aquí a la Franja oriental d'Aragó parlem català-valencià i dificilment podem diferenciar la parla de Calaceit de la de Peníscola o Horta de Sant Joan.

Lo nom històric documentat sempre ha segut lo de "català". Exemples:

Any 1555: «y el reino de Valencia habla catalán, y hasta oy en día todo lo que está en frontera de Cataluña y Valencia, los aragoneses como Monçón y su tierra y Fraga y Favara, Maella, La Torre del Conde, Fresneda, Valderrobres, Vinazeit [sic], Fonespalda, Monrroy y Aguaviva y toda aquella tierra, con la de Teruel que confrontaron Valencia, todos hablan los aragoneses catalán, y los catalanes fronteros Aragón ni palabra» (Hernando de Aragón y Gurrea, arquebisbe de Saragossa i virrei d’Aragó, Historia de Aragón, referenciat a Tomás Faci (2016)).

Any 1557: «En Aragó tant com afronta lo regne ab Catalunya y València, no parlen aragonès sinó català tots los de la frontera» (Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa).

Any 1612: «que Peñarroya confrenta con los Reynos de Cataluña y Valencia, y al tiempo de la union se hablaba en lengua catalana cerrada» (Sumario del processo de propriedad iuratorum de Peñarroya et Fornoles, 1612, transcripció de Quintana, 2006)

Any 1705: Ioseph de Urries, noble aragonès partidari dels Borbons: «En este lugar [Fraga], que assí por la lengua cathalana, que hablan todos» (Lluís Rajadell).

Com totes les llengües, algunes subvariants se nomenen popularment en gentilicis o també en noms despectius. Un dels noms despectius i d'origen castellà més habituals per tota Espanya es lo de "chapurriau". Per exemple a les zones més occidentals d'Asturies, León i Zamora a on parlem galleg molts diuen parlar "chapurriau". A algunes zones d'Extremadura a on encara se parle asturlleonés alguns diuen parlar "cachipurriau". Podem donar molts més exemples de estes formes despectives castellanes que teníen com a objectiu enaltir lo castellà i dixar en ridícul les demés llengües.