l'agressió de l'AEPD contra la Directa i VilaWeb-Una coacció contra VilaWeb que és una amenaça a la societat sencera
Una coacció contra VilaWeb que és una amenaça a la societat sencera
- En l'agressió de l'AEPD contra la Directa i VilaWeb, allò preocupant és l'ordre de retirada del contingut i el precedent que crea. Si això prospera, demà, qualsevol funcionari, qualsevol policia, qualsevol càrrec públic esmentat en una investigació periodística, sense necessitat d'anar a judici, podrà demanar a l'agència que el seu nom desaparega d'una notícia verídica, contrastada i rellevant. I amb això l'hemeroteca deixarà de ser un arxiu per convertir-se en una llista d'allò que els poders públics toleren que siga publicat. La mort del periodisme.
29.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 30.07.2026 - 08:28
La Directa va explicar ahir que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades li havia anunciat una multa de set mil euros i, sobretot, que li exigia que retiràs de la xarxa les informacions que van destapar la infiltració de policies espanyols en moviments socials i independentistes. Escric aquest editorial per una raó que vull deixar clara de seguida: VilaWeb també ha rebut aquest requeriment i estem amenaçats de la mateixa manera que ho estan els nostres col·legues. Avui, doncs, no parle únicament per solidaritat.
Convé recordar de què tracta, això, perquè el temps ho ha anat difuminant i l’estat té tot l’interès que s’esborre. Uns quants agents de la policia espanyola van viure durant anys entre activistes del nostre país amb identitats falses, sense cap ordre judicial que ho autoritzàs. Van entrar en organitzacions perfectament legals, en assemblees públiques, en cases i en vides particulars, ficant-s’hi dins el llit, si calia. El Parlament de Catalunya va obrir una comissió d’investigació quan es destapà l’escàndol. Al congrés espanyol es van registrar preguntes i iniciatives. En van parlar diaris de tot el món. Fins ara, de tot això, no n’ha respost ningú. Ni un comandament policial, ni un ministre, ni un sol agent, encara menys el president espanyol, Pedro Sánchez.
De fet, d’ençà d’ahir, l’únic procediment obert per aquesta greu violació dels drets dels ciutadans és per perseguir els periodistes que ho van descobrir i els periodistes i els diaris que ho vàrem explicar.
L’instrument que es fa servir en aquest cas és nou i, per això, causa una alarma justificada. No és una querella per injúries. No és una demanda per intromissió en l’honor o en la intimitat, que és el terreny clàssic on els tribunals espanyols fa quaranta anys que diuen que la llibertat d’informació té una posició preferent quan la informació és veraç i té importància pública. Nosaltres sempre reconeixem el dret de qui es puga sentir ofès per una publicació nostra de portar-nos a judici. Ho considerem un element bàsic de control democràtic. Però això d’ara és una altra cosa: som davant el fet que una simple agència administrativa –sense jutge, sense judici i sense contradicció real– pretén obligar per la via de la coacció econòmica que un diari esborre allò que ja ha publicat i que interessa als seus lectors.
Això no passa per casualitat a l’estat espanyol. El reglament europeu de protecció de dades obliga els estats, a l’article 85, a conciliar per llei la protecció de dades amb la llibertat d’informació i a establir excepcions per als tractaments periodístics. Gairebé tots els estats membres ho van fer. Espanya, no. I ara veiem què significa aquella decisió: qualsevol que aparega en una informació incòmoda té una porta administrativa oberta per a fer-la desaparèixer, i el periodisme no té l’escut legal de què gaudeix a tot Europa per a defensar-se’n. Això no és un buit. Això és un forat que s’ha deixat obert a posta.
Europa, per cert, n’és conscient. El reglament europeu de llibertat dels mitjans és plenament aplicable i protegeix expressament l’activitat periodística de les ingerències dels poders públics. I no és precisament una notícia menor avui el fet que el 15 de juliol –fa menys de dues setmanes– la Comissió Europea obrís un procediment d’infracció contra Espanya per no haver transposat la directiva contra les demandes que pretenen silenciar la participació pública, la coneguda com a directiva anti-SLAPP. Aquesta és la fotografia completa que cal mirar: Brussel·les expedienta Espanya perquè no protegeix els periodistes mentre la seua agència de protecció de dades expedienta els nostres diaris i ens amenaça greument.
En aquesta agressió política contra la Directa i VilaWeb, allò que és molt preocupant, més que la possible multa –que és important i ens distreu de fer unes altres coses–, és l’ordre de retirada del contingut i el precedent que crea. Perquè, si això prospera, demà qualsevol funcionari, qualsevol policia, qualsevol càrrec públic esmentat en una investigació periodística, sense necessitat d’anar a judici, podrà demanar a l’agència que el seu nom desaparega d’una notícia verídica, contrastada i rellevant. I amb això, l’hemeroteca deixarà de ser un arxiu per convertir-se en una llista d’allò que els poders públics toleren que siga publicat. La mort del periodisme.
A VilaWeb, d’ençà del 1995, n’hem vistes de tots colors. I hem combatut sempre en defensa de la llibertat de premsa. De manera que avui direm el que hem de dir amb tota la claredat: ens defensarem lluitant i arribarem fins on calga en la defensa de la llibertat de premsa i del dret dels nostres lectors de saber la veritat. Presentarem al·legacions, i si la resolució es manté, anirem fins on siga necessari. No perquè ens agrade litigar, sinó perquè hi ha en joc el dret dels ciutadans d’informar-se.
PS1. Ahir hi va haver un debat interessant en l’article editorial sobre la “palanca democràtica europea” com a eina a fer servir per a continuar lluitant per la llibertat. Un exemple concret sobre el tema que ens ocupa avui: el TJUE va admetre, en el cas Satamedia (C-73/07, 2008) i sobretot en el cas Buivids (C-345/17, 2019), que fins i tot un particular que enregistra policies i en penja el vídeo pot estar emparat per l’excepció periodística i no ser perseguit. Heus ací lhttps://www.vilaweb.cat/noticies/una-coaccio-contra-vilaweb-que-es-una-amenaca-a-la-societat-sencera/?utm_source=onesignal&utm_medium=push&utm_campaign=notificacions#google_vignette’excentricitat espanyola, novament.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada