Aliança Catalana puja com l'escuma: però qui vota "Orriols" sap realment què vota?
Aliança Catalana puja com l'escuma: però qui vota "Orriols" sap realment què vota?
Fa 23 anys que visc a la Cerdanya. Vaig arribar com a immigrant, com tants dels que ara Aliança Catalana assenyala des dels seus vídeos virals. I precisament per això em sento amb el dret —i amb l'obligació— d'escriure aquest article: no des de la comoditat de qui mai ha hagut de demostrar que "s'integra", sinó des de qui ho ha viscut en primera persona i, tot i així, entén per què mig poble sembla mirar cap a Ripoll amb esperança.
Perquè Aliança Catalana ja no és una anècdota. Les últimes enquestes del CEO li donen entre 23 i 25 escanys —enfront dels 2 actuals—, i el sondeig de Sigma Dos per a El Mundo, fet a principis de setembre, l'enfila fins als 25-28 escanys amb un 16,7% d'intenció de vot, situant-la com la segona força catalana. Per davant de Junts. Gairebé tocant l'ERC de Junqueras. Això no és soroll de xarxes: és una onada real que pot decidir qui governa Catalunya el 2028.
Per què creix? La part que no podem obviar
Seria deshonest començar aquest article negant el fenomen o ridiculitzant qui hi vota. Els politòlegs que han estudiat el fenomen —inclòs un treball acadèmic de la UAB centrat específicament en aquesta pregunta— conclouen que el vot a Aliança Catalana és multifactorial i no es pot reduir a una sola explicació, tot i que està molt vinculat a l'eix territorial: venen sobretot de municipis de l'interior de Catalunya amb sensació d'abandonament per part de l'administració. Zones que fa anys que senten que ni Barcelona ni Madrid els miren. Sona familiar, oi, per a qui viu a comarques com la nostra?
L'analista Antoni Bassas ho resumeix bé: el vot de protesta s'ha desplaçat cap a AC arran del fracàs de l'1 d'octubre, la posterior repressió i la divisió dels partits independentistes, mentre problemes reals com l'habitatge, la inseguretat o el mal servei de Rodalies quedaven sense resposta. En part, doncs, Aliança Catalana no ha creat el malestar: l'ha capitalitzat. I fins i tot els seus crítics a Ripoll reconeixen algun mèrit de gestió puntual, com l'abaratiment del cost de les escombraries industrials i comercials, o el reforç de la presència policial al centre de la vila.
Fins aquí, el "pro". Ara, els contres. I n'hi ha molts, i no són menors.
1. Les seves dades sobre immigració, sovint, són falses
Aquest és el punt que hauria de fer-nos aturar més abans de compartir cap vídeo seu sense contrastar-lo. El mitjà de verificació Verificat va analitzar una entrevista de Sílvia Orriols a RTVE i hi va trobar diverses afirmacions falses sobre la població migrada. Orriols va assegurar que la majoria d'usuaris dels serveis socials són immigrants. És fals: segons dades oficials del Departament de Drets Socials i l'Agència Catalana de l'Habitatge, les persones de nacionalitat estrangera només representen el 21,3% dels beneficiaris de la renda garantida i el 16% dels de l'habitatge públic. No és un matís: és l'oposat del que ella afirma en públic.
Si un partit basa el seu discurs central —la immigració— en xifres inflades, la pregunta no és si exagera una mica: és si el relat sencer aguanta quan se li apliquen dades.
2. Sancions, judicis i un historial d'expressions islamòfobes
El 2022, Orriols va vincular en directe a 8TV l'arribada d'immigració musulmana amb violacions en grup, mutilacions genitals i matrimonis forçats. La Generalitat la va sancionar amb 10.001 euros. És cert —i cal dir-ho amb honestedat perquè aquest article vol ser rigorós, no un exercici de propaganda inversa— que un jutjat de Girona ha anul·lat recentment aquesta multa, en considerar que no es va acreditar que les seves paraules generessin discriminació concreta. Que un tribunal l'exculpi de la infracció administrativa no equival, però, a validar el contingut de les seves paraules: la sentència parla de proves insuficients, no que la vinculació entre islam i violacions en grup sigui certa.
I no és un cas aïllat. El propi Parlament de Catalunya ha qualificat d'una falta la conducta d'Orriols per faltes de respecte que traspassen les línies vermelles del codi de conducta sobre discriminació per origen o condició ètnica, en un expedient que preveu multes de fins a 12.000 euros. A Ripoll, on governa, s'han documentat censures de cartells i exposicions amb nenes amb vel, missatges amb tocs racistes i un increment notable de sancions a manifestants, mentre ella mateixa comentava en xarxes el tancament cautelar d'una cafeteria marroquina amb un missatge sobre "el bar dels moros".
3. Qui governa Ripoll no aconsegueix ni els seus propis pressupostos
Aquest punt és crucial i sovint s'oblida enmig del soroll mediàtic: Aliança Catalana ja governa un municipi. I com li va? L'alcaldessa va perdre la qüestió de confiança que ella mateixa va convocar, amb un rebuig unànime de tota l'oposició (10 vots en contra, només 6 a favor), després que els seus pressupostos fossin tombats dues vegades seguides. Cap altre partit —ni Junts, ni ERC, ni el PSC— ha volgut pactar-hi, no per un "cordó sanitari" explícit (a Ripoll mai n'hi ha hagut cap de formal), sinó perquè, com reconeixien fins i tot regidors afins ideològicament, les xifres podien ser correctes però el to crispat que utilitza habitualment l'alcaldessa feia impossible avalar-les.
Governar no és només tenir raó als vídeos de TikTok. És negociar, cedir, construir majories. I aquí, la seva pròpia ciutat és la prova més clara que el seu estil xoca contra la realitat institucional.
4. La casa per dins: expulsions, purgues i irregularitats de finançament
Un partit que es presenta com a garant de l'ordre i la família tradicional hauria de predicar amb l'exemple cap endins. No és el cas. El juny de 2026, AC va expulsar fulminantment el seu candidat a Figueres després de conèixer's que mantenia una relació sentimental amb una antiga alumna seva, coneguda quan ell exercia de professor. Poques setmanes després, el candidat a Vilanova i la Geltrú també va dimitir, en un episodi que un mitjà va descriure com una purga que evidencia el control fèrric de la direcció sobre qualsevol conat de dissidència local.
A més, el Tribunal de Cuentas va detectar en el seu primer examen a les municipals de 2023 que Aliança Catalana havia superat el límit de despesa electoral establert i havia rebut una donació de 500 euros sense DNI acreditat, entre altres irregularitats qualificades de sancionables. Petit en volum econòmic, sí, però simptomàtic d'una organització que encara no té els seus propis processos interns sota control, just quan aspira a gestionar pressupostos de milers de milions.
5. La contradicció ideològica: independentistes que voten amb Vox
Aliança Catalana es defineix com a partit independentista i "odiós" cap a Espanya, en paraules de la mateixa Orriols. I tanmateix, al Parlament, vota sovint amb Vox —el partit espanyolista per excel·lència— quan es tracta de qüestionar sancions per discurs d'odi. Fa poques setmanes, AC va donar suport a Vox perquè el Parlament retirés l'amonestació imposada al seu diputat Ignacio Garriga per haver dit assassí a Lluís Companys, capturat pels nazis i entregat a les autoritats franquistes el 1940. Un partit que diu defensar la memòria catalanista votant per rehabilitar qui insulta un dels seus referents històrics: aquí no hi ha coherència ideològica, hi ha, sobretot, una guerra compartida contra qualsevol control institucional del discurs.
6. El que promet, sovint no depèn d'ella
I aquí arriba, potser, l'argument tècnic més incòmode per a qui la vota pensant que "posarà ordre" en la immigració. Analistes electorals adverteixen que moltes de les qüestions centrals del seu discurs —fronteres, estrangeria, asil, expulsions, legislació penal— depenen de l'Estat espanyol i de marcs jurídics superiors, no de la Generalitat, i que el seu impacte real en la reducció de la immigració irregular encara no es pot acreditar amb resultats de política pública de gran abast. És a dir: fins i tot si guanya les eleccions, bona part del que promet als seus vídeos més compartits no està a les seves mans.
Vot de convicció o vot de càstig?
Aquí hi ha la pregunta que de veritat importa, i que crec que cadascú de nosaltres s'hauria de fer abans del 2028: quan algú vota Aliança Catalana, vota realment el seu projecte de país, o vota per fer mal a Junts, a ERC, al PSC, als partits que han decebut durant dècades? Els mateixos estudis acadèmics que he citat apunten que el vot de càstig és una de les raons primordials del seu avenç, tant contra l'esquerra com, sobretot, contra els independentistes que no van culminar el Procés.
I un vot de càstig, per legítim que sigui el malestar que l'origina, no és el mateix que un projecte de govern. Un vot de càstig es fa amb ràbia mirant cap enrere. Un vot de govern s'hauria de fer mirant cap endavant, amb la pregunta freda de: aquest partit, amb aquest historial de multes, judicis, purgues internes i pressupostos rebutjats, sap governar de debò, o només sap créixer en oposició?
Abans de compartir el seu proper vídeo viral...
No et demano que no la votis. Et demano una altra cosa, potser més incòmoda: que contrastis. Que quan Orriols digui una xifra sobre immigració i serveis socials, la busquis a les fonts oficials abans de compartir-la. Que quan diguin que "posaran ordre", et preguntis quines competències reals té un Parlament autonòmic sobre fronteres. Que mirin el seu propi ajuntament de Ripoll, no els seus tuits, per veure com governen quan tenen el poder a les mans.
Jo porto 23 anys aquí. He vist com Puigcerdà i la Cerdanya es van degradant a poc a poc, i entenc perfectament la temptació de votar qui promet trencar-ho tot. Però trencar no és el mateix que construir. I abans de posar el nostre futur en mans de qui encara no ha demostrat que sap sumar majories ni tan sols al seu propi ajuntament, potser val la pena fer-nos totes aquestes preguntes en veu alta.
I tu, què en penses? Vot de convicció o vot de càstig? T'animo a comentar-ho —amb arguments, si us plau— i a compartir aquest article perquè més gent es faci les mateixes preguntes abans de votar.
Juan Angel Amaro Martinezeriodico Puigcerda
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada