Gallecs, bascs i catalans –de tots els països– no hauríem de fixar-nos en la iniciativa celta i presentar l'autodeterminació com una xarxa de nacions coordinant-se contra un sistema que ja no funciona?
Caerdydd marca el camí
- Gallecs, bascs i catalans –de tots els països– no hauríem de fixar-nos en la iniciativa celta i presentar l'autodeterminació no com una batalla de cada país contra Madrid, sinó com una xarxa de nacions coordinant-se contra un sistema que ja no funciona?
14.09.2026 - 21:40
|
Actualització: 14.09.2026 - 22:01
Els primers ministres d’Irlanda del Nord, Escòcia i Gal·les es van reunir ahir en la capital gal·lesa (Caerdydd en gal·lès, Cardiff en anglès) per signar una declaració conjunta on proclamen que l’era de Westminster –el govern dels seus països des de Londres– s’ha acabat.
No és cap retòrica de campanya, això, sinó la constatació d’una evidència: per primera vegada a la història, les tres nacions celtes, no angleses, del Regne Unit tenen, simultàniament, governs independentistes.
Algú pot pensar que és tan sols una casualitat, però no ho és. Aquest acord representa una realitat que l’independentisme català faria bé de tenir en compte: la lluita per l’autodeterminació no és una batalla solitària de cada nació, sinó una causa que s’enforteix molt si es practica en xarxa.
La declaració de Caerdydd, com tots els documents d’aquesta mena, té un component teatral indiscutible. Però té també una força política gens negligible. Tots tres governs proclamen el seu dret d’independència en un moment en què els britànics –en la figura del nou primer ministre, Andy Burnham– comencen a admetre que el procés de desmembració del Regne Unit és “exactament el mateix” a Escòcia que al Nord d’Irlanda.
I, amb això, l’acord dels tres països mostra que la independència s’enforteix quan hi ha coordinació entre nacions, quan la independència es presenta no com una batalla de cada país contra Londres, sinó una xarxa de nacions coordinant-se contra un sistema que ja no funciona.
Vist així, una pregunta legítima a fer-nos és per què no hem bastit mai una iniciativa semblant contra l’estat espanyol. No dic que haja de ser exactament igual ni que la fem ara –especialment tenint en compte que avui tan sols el govern basc és a les mans d’un partit nacional. Però, hi insistesc: no seria ja el moment que la mítica Galeusca passàs a ser una realitat, en forma de partits, en forma de diputats, en forma de què siga? La potència de l’independentisme català i del nacionalisme gallec ningú no la posa en dubte i al País Valencià i a les Illes el progrés de les forces nacionals és visible i superior al que s’ha vist mai. Sumar bascs, gallecs i catalans de tots els països, en l’ambient que es viu ja avui a l’estat espanyol, tindria un impacte enorme.
No tan sols això: ve una època molt complicada. Ho sabem tots. A Espanya un govern de PP i Vox sembla inevitable, amb totes les conseqüències que significa això. Però també intuïm ja una campanya del PSOE per a agrupar entorn seu tothom qui estiga descontent amb la perspectiva.
I quina manera millor hi ha de plantar cara als uns i als altres –PP i PSOE– que reunir les nacions en un projecte clar d’autodeterminació que es presente no com una batalla de cada país contra Madrid, sinó com una xarxa de nacions coordinant-se contra unhttps://www.vilaweb.cat/noticies/cardiff-marca-el-cami/?utm_source=onesignal&utm_medium=push&utm_campaign=notificacions#google_vignette sistema que ja no funciona? Pregunte.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada